DECLARACIÓ DE SETEMBRE DE 2015, Esforç, fermesa i il·lusió per a guanyar

DECLARACIÓ DE SETEMBRE DE 2015

Drassanes

drassanes.cat

ESFORÇ, FERMESA I IL·LUSIÓ PER A GUANYAR

Aquesta tardor i de cara a l’11 de setembre, al 27 de setembre i dates posteriors, ens trobem encarats a unes tasques molt concretes, que són principalment:

Una mobilització permanent començant per la Via Lliure a la República Catalana aquest 11 de setembre; una avinguda Meridiana a rebentar des de la Trinitat al Parlament és la millor resposta alhora a les provocacions i amenaces de Felipe González, Aznar i molts altres, a les diferents formes de corrupció i a les maniobres de les clavegueres de l’Estat. Amb serenitat, fermesa i entusiasme.

Immediatament vindran les eleccions del 27 de setembre i la realització d’un procés constituent participatiu. Tot sabent que haurem d’abordar una situació que demanarà una consciència molt clara i una important fermesa per a encarar el nou moment polític i social.

El 27 de setembre: les bases de la República Catalana

Amb les eleccions del 27 de setembre posarem les primeres bases de la República Catalana Independent. Les hem de guanyar. Hem de convèncer de l’evidència política que l’únic vot útil que pot fer possible sortir del carreró sense sortida al qual ens ha abocat l’actual crisi econòmica, social, democràtica i nacional de l’estat espanyol és la independència. I, en conseqüència, hem de cridar a concentrar els vots de manera exclusiva i total en les dues candidatures existents “Junts pel SÍ” i “CUP-Crida Constituent”. Son les dos úniques forces que lluiten perquè Catalunya disposi d’una veritable sobirania pròpia que permeti donar resposta a les necessitats del nostre poble.

En aquesta contesa electoral que serà, de fet, plebiscitària cal aconseguir la majoria més clara possible per emprendre amb el màxim de força el camí cap a la independència. Cal tenir molt clar, però, que una majoria d’escons ja permet d’iniciar passos importants cap a la independència, en el sentit de portar a terme decisions que ens vagin acostant a aquest objectiu, començant per a conferir l’única legitimitat i nova legalitat a les decisions emanades dels organismes representatius del poble català. El punt de partida serà aquesta possibilitat de ruptura i d’emprendre el camí polític cap a la independència. I les primeres decisions del nou parlament han de ser organitzar un procés constituent àmpliament participatiu i fer efectives unes mesures d’urgència social d’aplicació immediata.

En aquestes eleccions  els vots que no són favorables a la independència són vots perduts, inútils per a canviar res, ja que només serveixen per a mantenir i legitimar el caduc i irreformable marc polític del 78 i prolongar la corrupció i els privilegis entre els polítics que s’han avingut a continuar pactant amb el règim monàrquic neofranquista. I és en aquest sentit que cal posar en evidència el paper d’ICV com a constructora, amb Podemos, de la candidatura continuista “Catalunya sí que es pot”, que tot i les propostes de canvi social que difon en la seva propaganda electoral, sap que no tenen cap possibilitat de prosperar dins l’actual règim. Aquesta candidatura se subordina al projecte polític regeneracionista espanyol de Podemos i d’Izquierda Unida sense una voluntat clara de confrontació i de ruptura per a una transformació democràtica i social de l’estat espanyol. Ni tampoc de Catalunya, per a la qual no té cap projecte nacional. És per això que s’ha d’entendre, ara i aquí, com una greu irresponsabilitat política i històrica fer creure a la ciutadania que un projecte polític subordinat a l’estat espanyol pot transformar la societat. Cal doncs votar en massa independència a les eleccions. Només la independència pot fer canviar les coses.

POSICIÓ DEL COL·LECTIU DRASSANES DAVANT LA CRISI HUMANITÀRIA MUNDIAL

COMUNICAT

D’acord amb el Protocol sobre l’Estatut dels refugiats de 1967, ratificat per 147 Estats, aquests estan obligats a protegir els refugiats que es troben en el seu territori; un refugiat té dret a estar lliure de les penes relatives a la il·legalitat de la seva entrada o presència dins d’un país; i cap Estat signatari del protocol podrà expulsar o retornar (“refoulement”) al refugiat, de cap manera, a les fronteres de territoris on la seva vida o la seva llibertat perilli per causa de la seva raça, religió, nacionalitat, pertinença a un grup social o opinió política particular, encara que hagi entrat “il·legalment”, és a dir sense els visats corresponents.

D’acord amb aquests postulats, des del Col·lectiu Drassanes:

1. Denunciem la falta de resposta internacional davant la greu situació creada al Mediterrani.

2. Denunciem la falta de recursos proporcionats per la comunitat internacional als països més directament afectats per l’allau migratòria, alguns d’ells, com ara Jordània i Líban, des de fa anys i, més recentment, Turquia, però també Grècia, Itàlia i Espanya. Aquesta mancança és especialment escandalosa per part de l’ONU i les seves agències directament afectades, com ara ACNUR i PMA, que fins i tot traslladen la responsabilitat de l’atenció a l’onada migratòria als països receptors primaris de la mateixa, instant-los a actuar de manera eficient, sense proporcionar mitjans suficients per fer-ho. De fet, en els darrers temps aquest organismes de l’ONU han disminuït en un 50% les seves aportacions als camps de refugiats libanesos.

3. Denunciem els impediments brutals que alguns països interposen per reprimir l’entrada d’immigrants, com ara les tanques amb ganivetes aixecades per Hongria, però també per Espanya a Ceuta i Melilla, així com l’impediment a continuar el viatge cap a altres països europeus.

4. Denunciem la hipocresia europea de fer distincions entre migrants “polítics” i migrants “econòmics”, quan, més enllà de la situació de guerra a l’Orient Mitjà, bona part dels migrants subsaharians ho fan empesos pel fet que les terres fèrtils que conreaven han estat venudes pels seus governs corruptes a grans holdings multinacionals, amb seu central a Estats Units, Xina, Gran Bretanya, Alemanya, l’Índia i els Països Baixos, per aquest ordre. Denunciem específicament l’actitud del govern conservador de la Gran Bretanya, impedint sistemàticament el pas d’aquests migrants que intenten travessar de Calais a Dover, quan una bona part dels causants de la seva misèria operen a la City de Londres. En aquest sentit recordem que els tractats internacionals són d’obligat compliment, per sobre de les legislacions dels Estats que els han ratificat, com és el cas del Regne Unit de la Gran Bretanya.

5. Denunciem la nul·la presència de la Sisena Flota dels Estats Units en el rescat dels refugiats que s’aventuren al Mediterrani, quan té el seu quarter general a Nàpols i quan, a part de la base de Rota, té un batalló de destroyers a Gaeta, avions de vigilància a Sigonella, i un esquadró de patrulla a Creta, entre d’altres llocs on podria actuar per salvar vides, no únicament per bombardejar-les. Denunciem, així mateix, que els Estats Units, que manté una política d’aliances amb Estats amb greus mancances democràtiques a les zones en conflicte, no hagin ofert la possibilitat d’acollir refugiats en el seu territori, ja que es tracta d’un conflicte global, i que la seva implicació hauria de ser paral·lela a la necessària implicació europea.

6. Constatem que el govern del Regne d’Espanya només sembla disposat a acollir un parell de milers de refugiats i que l’obtenció de l’estatus de refugiat és competència exclusiva del govern de l’Estat. Des del nostre Col·lectiu, treballarem perquè una República Catalana Independent no únicament derogui les lleis espanyoles d’estrangeria i elimini els CIE, sinó que, tenint en la memòria l’èxode dramàtic dels derrotats de la guerra del 36-39, i les migracions forçoses dels anys 50-70, la RCI promourà una política d’acolliment dels migrants justa i solidària”.

7. Demanem a l’església catòlica, que posseeix un gran nombre d’immobles en desús –com ara rectories- o amb una utilització parcial –com ara convents- a posar-los a disposició immediata per facilitar l’acolliment, atès, a més, que, com a conseqüència del concordat entre el Regne d’Espanya i la Santa Seu, aquests immobles estan exempts del pagament de l’IBI i no aporten, doncs, cap recurs que ajudi a les migrades finances públiques catalanes.

8. Reconeixem la tasca eficient que, malgrat la manca de competències, realitza la Comissió Catalana d’Ajuda al Refugiat.

I, finalment,

9. Instem a tota la ciutadania, i molt especialment als electes municipals, a implicar-se en l’ajuda activa a aquestes persones, proporcionant refugi, habitatge i possibilitats d’empadronament –que comporta dret a la sanitat i a l’educació- més enllà de les normatives repressores de l’Estat Espanyol i la Comunitat Internacional.

Col·lectiu Drassanes

Països Catalans, Mar Mediterrània, a 3 de setembre de 2015

info@drassanes.cat

http://drassanes.cat

@drassanesCAT

facebooK: Col·lectiu Drassanes

Descarrega’t el comunicat en pdf

El Col∙lectiu Drassanes és un espai de reflexió i debat, compromès en tres línies de treball: 1- El Referèndum sobre la independència de Catalunya, com a element imprescindible del procés. 2- El desenvolupament d’un procés constituent per proclamar un país nou lliure dels ròssecs del passat. 3- Una República amb un model just de democràcia política, econòmica i social.

Esquerres per la Independència fa una “Crida per la independència, el procés constituent i la República Catalana independent”

La plataforma Esquerres per la Independència, de la qual el nostre Col·lectiu Drassanes en forma part, ha fet públic un Manifest-crida  pel que impulsa una campanya #tudecideixes en que demana la màxima mobilització fins el 27S i  l’obertura d’un procés constituent després d’una declaració d’independència si el 27S les forces del Sí surten guanyadores. La campanya inclou un vídeo on diverses personalitats hi donen suport, com ara Lluís Llach, Manuel Delgado, Empar Moliner, Antonio Baños, Raül Romeva, Carme Sansa o Oleguer Presas, entre d’altres.

“Crida per la independència, el procés constituent i la República Catalana independent”

La majoria social d’aquest país, les classes populars catalanes, s’ha manifestat de manera clara i rotunda per un canvi democràtic, real i profund, que doni resposta a les reivindicacions nacionals i socials.

La manca de llibertats democràtiques, l’atac constant contra els drets nacionals i culturals dels i les catalanes, i les polítiques neoliberals i antisocials de molts governs, ens han dut als índexs més alts de pobresa econòmica i precarització de les condicions de vida de la classe treballadora, i a la negació de la nostra sobirania com a poble.

Davant d’això, l’única via per garantir les llibertats i els drets nacionals i socials és la ruptura amb l’estat monàrquic espanyol, aquell sorgit de la transició espanyola del 78 i hereu de la dictadura franquista.

No hi ha cap més alternativa ni cap altra perspectiva de canvi real, a curt i mitjà termini, que l’acció unilateral del poble català vers la ruptura amb l’estat i el seu actual marc legal. No hi ha cap altre camí que la independència.

Una independència que començarà el 27-S amb el posicionament clar de la societat catalana en clau de ruptura, de canvi social i de país. I això només es pot garantir donant suport a les propostes provinents o sorgides des de les esquerres independentistes.

La construcció d’un nou país també requereix reactivar i reforçar l’aposta per un procés constituent democràtic i popular, que posi les bases del model de societat que volen i necessiten les classes populars del nostre país.

Parlem de la construcció social, popular, oberta i democràtica de la República Catalana independent. Un procés que se segueix de ben a prop, amb els primers indicis organitzatius i de canvi polític, des de la resta de territoris dels Països Catalans.

Les opcions polítiques que parlen de la possibilitat immediata d’una regeneració democràtica a Espanya, ens intenten enganyar. Volen impedir l’exercici efectiu del dret d’autodeterminació del poble català i supediten el nostre procés d’alliberament a una més que improbable reforma de l’estat, perpetuant així les desigualtats derivades de l’actual règim autonòmic. No es tracta de reformar, sinó de trencar amb el règim nascut amb la Constitució del 78.

Des de la nostra realitat nacional i social, el posicionament d’alguns partits d’esquerres és incomprensible i incoherent. Sobretot des de la perspectiva de les esquerres que lluiten per l’alliberament nacional dels pobles i per una veritable democràcia social i política.

No existeix una tercera via. Estem davant d’una cruïlla històrica i, en conseqüència, o ens situem del costat del procés popular per la Independència i per la República Catalana o, per contra, continuem igual com estem ara, o probablement pitjor.

No hi ha millor servei a la resta de pobles sotmesos a l’oligarquia i opressió de l’Estat espanyol, i a les seves classes populars, que desenvolupar el nostre procés de ruptura nacional i social. Una República Catalana que ha de ser solidària amb tots els pobles de l’Estat, i del món, en la seva lluita per les seves llibertats i drets nacionals, socials i democràtics, i contra les injustícies i desigualtats.

Davant les noves perspectives de candidatures per al 27 de setembre

COMUNICAT

Des del Col·lectiu Drassanes considerem positiva la configuració de les candidatures electorals favorables a la independència de Catalunya que s’està establint en aquesta segona quinzena del mes de juliol. En aquest sentit, volem manifestar que:

1) La confluència de CDC i ERC i altres col·lectius polítics en una candidatura amb persones rellevants de la societat civil obre perspectives favorables de cara a les eleccions del 27 de setembre vinent, tot aplegant vots en un ampli ventall situat al centre de l’espectre polític actual. La reivindicació clara de la independència representa un compromís dels sectors més moderats, fins ara inèdit, que dóna força a l’objectiu a assolir.

2) D’altra banda, la configuració d’una altra candidatura independentista resultat d’un esforç important de confluència al voltant de la proposta CUP-Crida Constituent, que aprofundeix en les reivindicacions socials i en la necessitat d’un procés constituent participatiu promogut des de baix, ajuda a consolidar un pol d’esquerres dins el ventall independentista i ofereix garanties de cara a la ruptura que serà necessària en el camí de la independència.

3) La declaració recent emesa per la candidatura “Junts pel sí” mostra, d’altra banda, una concreció important en el programa de reivindicacions socials que pot crear bones sintonies amb la candidatura CUP-Crida Constituent i ajuda, en general, a aportar força i il·lusió a favor de la República catalana independent que hem de construir en el període que molt probablement obrirem a partir del 27 de setembre.

4) Malgrat això caldria demanar a la candidatura “Junts pel sí” més claredat a l’hora de definir el calendari i una opció més clara a favor de la unilateralitat del procés i de la necessària derogació de les disposicions legals repressives i restrictives de l’“antic règim”. La necessària previsió per a cobrir la transitorietat del procés hauria d’anar acompanyada per un compromís clar i sense ambigüitats en l’objectiu de “fer foc nou”. Els continguts de la nostra República no són objecte de negociació ni poden estar sotmesos a disposicions legals que la seva proclamació farà obsoletes.

5) És important que en les diferents declaracions que es facin entorn de les candidatures favorables a la independència es deixi ben clar que hi ha (almenys) dues candidatures. La febre propagandística no hauria de fer dir a segons quins líders que l’única opció independentista “és la meva”. Hem de ser conscients que questa mena de declaracions basades en l’exclusivitat egocèntrica no juguen a favor de l’alternativa independentista com a opció de país.

6) Tal com remarcàvem a la nostra declaració recent del mes de juliol és convenient que les diferents opcions favorables a la independència existents encara avui donin suport, mentre no es modifiqui el panorama existent, a les candidatures més establertes actualment i que hem esmentat més amunt.

7) Finalment fem una crida a continuar i intensificar les mobilitzacions, convertint l’11 de setembre vinent en un nou clam popular per la nostra llibertat i independència com a poble i a favor de la República catalana independent. I fent del 27 de setembre un veritable plebiscit que sigui alhora l’inici d’un procés constituent participatiu que posi les bases sòlides de la República catalana independent que volem i necessitem col·lectivament

Països Catalans, Col·lectiu Drassanes, 23 de juliol de 2015

info@drassanes.cat

http://drassanes.cat

@drassanesCAT

Descarrega’t el comunicat en pdf

El Col∙lectiu Drassanes és un espai de reflexió i debat, compromès en tres línies de treball: 1- El Referèndum sobre la independència de Catalunya, com a element imprescindible del procés. 2- El desenvolupament d’un procés constituent per proclamar un país nou lliure dels ròssecs del passat. 3- Una República amb un model just de democràcia política, econòmica i social.